Avui he anat al metge per tercer cop des que estic al Japó.
Els dos primes cops van ser per la mà, que se'm va adormir la meitat per causes desconegudes. La qüestió és que encara segueix una miiiica adormida, però com que no em fa mal ni m'interfereix en la vida quotidiana, he decidit fer-m'ho mirar quan torni a Barcelona.
Però la raó per la qual he anat avui al metge és diferent. Estava fins als nassos de la punyetera tos. I últimament anava a pitjor, perquè aquests dies em sentia una mica cansada i refredada.
Així que tornant del meu estimat supermercat Matsumoto, he anat al metge que hi ha al costat de la resi. Em feia pal, però com que demà a la tarda està tancat, he decidit fer-ho i treure-m'ho de sobre.
Crec que ha estat bona idea.
Quan he arribat m'han fet omplir els típics papers de quan vas a una clínica nova. Que si nom, que si data de naixements, que si símptomes, que si bla bla bla. En japonès tot, és clar. Aquesta és la part difícil.
Després m'han fet unes quantes proves. M'han mesurat el pes i l'alçada, la tensió arterial, i m'han fet pixar en un gotet de plàstic.
La infermera m'ha estat preguntant que d'on era i quant temps porto aquí i m'ha dit que sóc molt 上手 (o sigui, hàbil, bona, que parlo el japonès molt bé), cosa que no és certa. Però bé, són japonesos i els agrada elogiar als altres.
Llavors m'han fet passar a la consulta del metge. Un home guenyo d'aquells que quan et parla no saps del tot si et mira o està contemplant alguna taca del sostre.
Amb l'ajuda del diccionari del mòbil i de que gràcies al senyor l'home parlava una miqueta molt miqueta d'anglès, ens hem entès. Tot i així, l'home ha tingut la santa paciència de repetir frases i paraules mil cops i esperar-se a que les busqués al diccionari.
Llavors m'han fet passar a una sala amb molts llits per posar-me un líquid per la vena. He estat gairebé mitja hora allà estirada, mirant la pantalla de la tele, on feien un programa estran amb gent menjant i on sortia un transvestit.
Després he tornat a parlar amb el metge. M'ha dit que tinc una infecció a les vies respiratòries, que, per sir-ho d'alguna manera, si a baix de tot hi ha un refredat normal i a dalt una pneumònia, entremig està la bronquitis. Així que tinc algo proper a la bronquitis. Visca!
M'ha donat un munt de pastilles i un xarop per la tos. El detall és que no et fan anar a comprar els medicaments, sinó que te'ls donen allà mateix, en sobres, amb un paper on et detallen quan te'ls has de prendre i tot.
Per aquesta raó, tot i tenir l'assegurança mèdica bàsica, la brometa m'ha sortit per 3680 iens (uns 27 €). Però com que la salut és el primer, no pastanaga.
I ara he d'anar pel món amb mascareta.
I amb aquesta meravellosa foto m'acomiado. Bye bye y hasta otra infeccioncita.
P.D.: el metge m'ha dit que demà puc anar al field trip de la uni! O sigui que demà anem d'excursió per Kyoto.
