El dissabte passat (25/1) vaig anar a veure un festival que feien a Nara, la ciutat dels cèrvols.
 |
| Hi ha cèrvols lliures pel parc. |
El festival es diu Wakakusa Yamayaki perquè consisteix en cremar una muntanya que es diu Wakakusayama que es troba al parc de Nara. Només es crema l'herba seca de la part superior.
Es fa el 4t dissabte de gener des de fa bastants anys (a la Wikipedia diu des del 1760, però ves a saber...).
Vam arribar a les 15:00 a Nara, que està a una hora en tren de Kyoto, i no vam arribar a temps de veure una competició de llançar galetes d'arròs anomenades sembei (les que pots comprar per alimentar els cèrvols però més grans).
Vam anar cap a un temple que està prop de la muntanya que es crema, i al camí d'abans d'arribar-hi hi havia una foguera i molta gent asseguda al davant, però no sé exactament què coi feien. Alguna cerimònia religiosa, suposo...
 |
| No feia massa fred, així que em vaig comprar un gelat. Adoro els gelats japonesos. |
Era d'hora encara així que vam estar donant voltes per allà.
Com a tot bon festival japonès, el carrer estava ple de paradetes de menjar. És com un suïcidi econòmic, perquè tot és molt bo, no massa gran, així que pots menjar més d'una cosa, i no és barat.
 |
| Em vaig deixar seduir per la gordura d'un taiyaki. Aques és farcit de crema. |
A les 18:00 va començar la part més espectacular del festival. Hi havia molta gent reunida al peu de la muntanya, observant la cerimònia que s'estava fent amb una foguera. Nosaltres ens vam quedar a la part del carrer, així que no ho vam veure molt de prop. Però va ser un bon lloc per veure el castell de focs que van fer a les 18:15.
 |
| Castell de focs. A baix a la dreta hi ha la foguera. (No tinc cap foto millor) |
Quan s'estava a punt d'acabar el castell de focs, una filera d'homes van sortir amb torxes del foc de la foguera i es van situar a la base de la part de la muntanya que es crema. A les 18:30 es va acabar, i llavors van començar a encendre l'herba seca. Ràpidament el foc va anar pujant per la muntanya fins a cobrir-la del tot. La veritat és que em pensava que trigaria més en cremar, però mentre el foc anava pujant, la primera part cremada començava a apagar-se. Igualment, va ser molt espectacular. I feia caloreta, cosa que es va agraïr en aquell moment del dia en què ja començava a fer fred.
 |
| En aquest moment començava a cremar. |
 |
| Ràpidament es va convertir en brases. |
 |
| Tota la muntanya. |
Després d'això vam marxar a menjar a les paradetes. La muntanya encara seguia cremant, i l'anavem veient des de diferents punts del parc. Vaig sopar un plat estrany que semblava com una crep gruixuda amb ou ferrat, calamar i salsetes japoneses d'aquestes tan bones. També vam menjar unes patates fregides amb gust de salsa de soja i maionesa; costaven 300 iens, però semblava que a la bossa n'hi havia bastantes i ens les vam partir entre 3. Al final n'hi havia quatre.
Vaig comprar un ichigoame, que és com les pomes de caramel, però versió maduixa. I el dependent era molt majo i me'n va regalar un amb raïms. No sé si realment em va fer un favor, perquè aquest caramel és molt pesat. No em vaig poder acabar el de raïm (a més, tenia pinyols).
 |
| Una paradeta de bananes recobertes de xocolata. :3 |
Doncs això és tot el que vaig fer el dissabte. Diumenge vaig estar "estudiant" per l'examen d'avui, que crec que no m'ha anat malament. I demà en tinc dos més. Però com que no tinc ganes de posar-me a estudiar... lelele.
Bye bye, hasta otro ratito.
