Agost ha arribat massa aviat

Ja estem a 2 d'agost. D'alguna manera això em fa feliç, i alhora no. He acabat els exàmens (no compto el que em queda dilluns perquè l'assignatura ja la tinc aprovada) i ara ja no tinc excusa per no posar-me a endreçar i preparar maletes i paquets.

Marxo de la resi el dia 7, vaig a Tokyo 4 dies (la meva obsessió per aquesta ciutat és força gran), a veure la Misae, que la conec de l'any passat a la UAB i tinc ganes de veure-la. I després torno 4 dies més a Kyoto fins el dia 16, que torno a Barcelona.

Són pocs dies i tinc molt a fer. I m'estresso però alhora estic cansada (resulta que el metge em va dir que tinc la pressió baixa i que per això tinc mareig i cansament i blablabla).

Si faig un balanç de tot, hi ha més coses bones que dolentes, és clar, però de vegades m'agradaria no haver anar a la universitat.

El primer semestre va estar força bé, però aquest segon ha estat avorrit gairebé des del primer dia. Pensava posar-me les piles, però no he aconseguit trobar motivació en el fet de fer 18 hores de classe gens apassionants. No sento que hagi après massa tampoc, encara que sé que sí. Però no ho noto, és estrany. 

També penso que he trigat massa a fer amics. Amb algunes persones vaig connectar molt bé des del començament, però altres no he començat a conèixer-les i parlar fins fa un parell de mesos. I ara cadascú tornarà al seu país. Bé, la vida és així. Les persones van i venen i penses que podràs conservar-les, fins que el temps i la distància fan de les seves. 

No sé què pensar dels amics japonesos. Amics? Sembla que no però la barrera lingüística és important. No sé si són amics, però a alguns els considero "persones a les que avisaré el proper cop que vingui al Japó". 

He passat moments molt bonics. Les festes del principi on parlava amb tothom gràcies a l'alcohol; el Nadal amb el nòvio i els amics; els dos mesos de vacances en què feia massa fred per fer res (però que vaig aprofitar per anar a Tokyo amb la Lisa i a Corea a veure la Carla); un altre cop a Tokyo per veure un festival de penis; la platja; el Gion Matsuri...

Aquests dos últims mereixen menció especial. Crec que de les millors coses que he fet amb els de la resi ha estat el cap de setmana a la platja. Ens van portar a un lloc molt bonic, amb un paisatge espectacular (i tandebò hagués dut el banyador aquell primer dia perquè l'aigua estava calenta i perfecta). El millor, però, va arribar a la nit, quan vam anar a la platja després de sopar, a encendre bengales i banyar-nos. Un dels meus grans èxits a la vida sempre serà aconseguir fer que unes 20 persones es treiessin el banyador i es banyessin despullats. Era una idea boja que tenia amb la meva amiga russa: que si no ens podíem banyar a la nit, ens escaparíem de l'hotel i ens banyaríem, despullades. Però finalment ens vam banyar tots, i jo volia el meu moment de nudisme. Així que li vaig dir a ella, li vam dir al danès, ens en vam anar a despullar-nos, després es va afegir més gent, fins que vam ser tots allà despullars, gaudint de la naturalesa. Després teníem banyera a l'hotel, i alcohol, i l'endemà pluja, però tot i així ens vam tornar a banyar.

Sí, és algo que tothom fa en aquest lloc, no estic boja.

El dia 16 de juliol vam anar a veure el Gion matsuri (festival de Gion), de nit, i ens vam vestir amb yukata (kimono d'estiu). Feia molta calor, però estàvem tots moníssims. Hi havia parades de menjar, molta gent, i vam veure els carruatges (no sé com anomenar a aquelles coses) que desfilen el dia principal del festival (que em vaig perdre perquè tenia classe i a sobre em trobava malament).

El dissabte següent em vaig fer un tattoo. No sempre tens l'oportunitat de viure a la ciutat on el teu tatuador preferit té el seu estudi. Al principi no estava convençuda amb el disseny, però després d'un parell de canvis, em vaig enamorar del meu kitsune.

algun dia li faré una foto decent

I de moment, res més interessant perquè vaig estar mig reclosa a casa pel refredat, el cansament i els exàmens. Espero acabar de gaudir els dies que em queden.

Felicitats si has acabat de llegir tot això. Et donaré un petó quan et vegi de nou. Adéu.

De quan vaig a comprar te al súper del costat de casa

Doncs avui vinc a explicar una història. La història de la meva tarda. Estava a l'habitació intentant concentrar-me per fer els deures, i he decidit anar a fer-me un te. Només en quedava una bosseta a la caixa, i he estat feliç. Però, ai las! El destí ha volgut que el te hagués caducat el mes passat, així que he hagut d'anar a comprar-ne més. 

Jo anava amb el meu vestit nou amb estampat de plàtans i sense mitges, perquè se m'havien trencat aquest matí i me les he tret. He agafat la jaqueta texana perquè avui feia fresqueta. Així que m'he posat les bambes grogues a conjunt amb els plàtans i he sortit al carrer, a comprar te al súper del costat de casa. Eren les 18:45 aproximadament. S'estava molt bé al carrer. Tan bé, que he decidit passar de llarg del súper i anar a la llibreria que hi ha al final del carrer.

El cel estava gris, i he decidit fer una fotografia. M'ha agradat tan el resultat que he pensat en enviar els deures a un racó fosc de l'avern i anar fins a un carrer que m'agrada molt a fer algunes fotos al barri i a veure si estaven les botigues de coses tradicionals obertes. Abans he parat al súper a comprar te, que em venia de pas.

He passat pel costat del riu, de les vies del tren, i he arribat al Fushimi Inari, parant cada dos per tres a fer fotografies. Llàstima que no duia la càmera, no pensava que aniria a donar una volta i que la llum seria tan perfecta. No he pujat al Fushimi Inari perquè estava cansada i les sabates sense mitjons em feien una mica de mal. I si es posava a ploure allà dalt, hagués estat moltest.

Però bé, un cop he sortit del Fushimi Inari, he seguit pel mateix carrer, perquè és una mica més enllà on hi ha les botigues que volia veure. Però amb el que no comptava és que sempre hi passo amb la bici, i per tant sembla més a prop del que en realitat és. Així que quan hi he arribat, naturalment tot estava tancat i ja era massa fosc per fer bones fotos. Llavors és quan m'he adonat que estava a dues parades de tren (Keihan line) de casa, i he decidit que ja era hora d'anar tornant. He estat temptada d'agafar el tren de tornada, però he decidit que per la meva salut, és millor que camini una mica de tant en tant. I d'aquesta manera he tornat a la residència quan ja eren les 20:15.

Sushi, presons i un cavall

Ahir plovia molt. Tant que l'internet de la resi no funcionava bé. Però tampoc passa res perquè no vaig necessitar-lo massa.

A les 12 del migdia havíem quedat per anar a menjar sushi a un restaurant genial de kaitensushi (aquells que tenen platets de sushi voltant en una cinta) que ens agrada molt i està molt molt molt bé de preu (100 iens cada plat, que porta normalment dues peces de sushi). Es diu Kurazushi.

La cosa és que érem 5, però una no baixava mai, i quan la van anar a picar a la porta resulta que s'havia adormit. Mentrestant vam reclutar dues noies més. Al cap de dues hores vam poder trucar el taxi (plovia molt i el restaurant estava a mínim 15 minuts caminant). A la zona on vivim hi ha dos restaurants d'aquests, i quan vam preguntar a la tutora de la resi com indicar al taxista com arribar allà, ens va dir que estava prop de x lloc, però sembla ser que no és ben bé així perquè el nostre taxi va anar en direcció contrària, i sort que una de les noies amb les que anava tenia internet al mòbil perquè sinó ens hauríem perdut ves a saber on... Vam haver de trucar als de l'altre taxi perquè anessin al restaurant on érem (que va resultar ser al que no volíem anar).

Al final va anar tot molt bé, ens vam posar molt gordos. Jo vaig menjar 11 plats, contant un de postres. I li vam ensenyar a dir "eres gorda" i altres coses agradables a la noia eslovaca.

Lo bo d'aquest restaurant és que tenen sushis molt raros: per exemple, el d'hamburguesa, o els de gamba o salmó amb formatge gratinat (que encara que no m'agradi el formatge, estan boníssims). També pots demanar els plats que tu vulguis amb una tablet que tenen instal·lada a dalt, i te'ls porten per una altra cinta. I quan acabes de menjar, tires els plats a un forat i cada 5 plats, apareix a la tablet un vídeo que és com un minijoc, on pot ser que guanyis o que perdis, però tu no el controles; si guanyes, et cau una boleta amb un regalet dins, que normalment és un penjoll de mòbil amb una figureta de sushi, però ara tenen coses del Detectiu Conan >__< a mi em va tocar un accessori pel cable dels auriculars del comunicador de la Lliga de Detectius Júnior XD

Quan vam tornar a la resi, aquest cop caminant perquè gairebé no plovia, vam conèixer un dels nous estudiants de la Ryukoku.

Després vam decidir anar a un bar a la nit. Al final vam acabar anant a un que està ambientat com en una presó, les taules estan com en cel·les, i que de tant en tant fan una mena d'espectacle en què apaguen els llums i surten actors que t'espanten. I les begudes te les serveixen amb gots que semblen pots de laboratori. Pagues un preu i durant dues hores pots beure tant com vulguis. Vaig menjar també unes aletes de pollo picants que es deien "ungles de Freddie" xD

Va ser divertit, però només ens vam estar fins les 12:30. Després vam tornar a la resi i ens vam estar tota la nit al 2n pis fent l'imbècil. Jo al final he anat a dormir a les 5:30 del matí, i no sé què van acabar fent els altres xD

De lolita i pancakes

Fa un parell de dies el Jordi ens va comentar que coneixia un lloc on feien uns pancakes boníssims, així que vaig proposar-los a ell i al Carlos que hi anéssim avui.

Tenia moltes ganes de vestir-me lolita aquests dies, i ja que ahir no ho vaig poder fer, perquè tot i que vaig quedar amb la Diana, que també li agrada el lolita, el plan era passejar per Gion i Higashiyama, cosa no molt còmoda quan vas de lolita, avui m'he animat.

Com que estic al Japó és molt fàcil aconseguir roba lolita bé de preu, perquè no he de pagar costos d'enviament, i moltes botigues de vegades tenen rebaixes en alguns productes :D
Tampoc és que sigui molt normal veure lolites pel carrer, és clar, però bé, de tant en tant alguna es troba (ahir vaig veure'n una moníssima).

La qüestió és que tenia ganes de posar-me un vestit que em vaig comprar fa uns mesos amb l'excusa del Halloween. És molt senzill, negre, i no em va costar gens car perquè és d'una marca molt barata (i de vegades dolenta) que es diu Bodyline.

Quan ja estàvem amb la bici anant cap a Sanjo a menjar pancakes, he passat per davant de la uni i com que ja estan les notes del semestre, el Jordi m'ha temptat a anar a recollir-les (ho pensava fer demà). Tot aprovat, i amb la nota que m'esperava. No estic del tot contenta, però sent realistes, tampoc podia esperar treure millor nota del que tinc, que no és dolenta. El semestre que ve em penso posar les piles!

Aquests dies sí que puc dir que ha arribat la primavera. Fa més caloreta i els cirerers estan florint. El passeig del riu Kamogawa està preciós amb els cirerers, alguns florits i altres que els costa una mica. Els salzes també van deixant sortir fulles tímides. Dóna gust anar amb bici per aquest passeig.

Hem anat a la cafeteria cap a les 6, i hem demanat dos plats per compartir entre els tres, perquè s'ha de dir que barata no és, i a més són prou grans. I bons, boníssims. Després de menjar-nos els pancakes com gordos en 5 minuts, hem estat fent una mica de xerrera comentant coses de la uni, i culturitzant el Carlos amb els vídeos de l'Elvisa (para-parabrisa).

Pancakes amb gelat de vainilla, nata, nous, plàtan i xocolata

Pancakes amb gelat de vainilla, nata, maduixes i "berry mix"

jo gordaca

Després d'aquest festí, el Jordi havia d'anar a treballar, i jo volia aprofitar per mirar un parell de botigues lolita que hi ha a Kyoto. Una és la de Baby, the Stars Shine Bright, que està en un centre comercial, i l'altra la de Metamorphose. Les dues són molt petitones, però tenen coses moníssimes. I caríssimes. Però he trobat un "bolero" moníssim súper rebaixat a la botiga de Metamorphose. La dependenta era molt maja! Van vestides de lolita i són sempre súper cuques. Quan ja marxava m'ha preguntat si estava estudiant al Japó, i m'ha dit que era molt bona amb el japonès (com tots els japonesos et diuen quan els dius un hola o un gràcies).

La meva compra >_< té cireretes

I després d'això, tornant cap a casa perquè no volia haver de gastar més sopant fora de casa, sento que algú em crida pel carrer. Era un amic de la UAB, el Marçal! No m'esperava gens trobar-me'l allà, perquè està estudiant a Tokyo. No m'havia dit que venia perquè anava amb la seva mare. Però em sorprèn lo petit que és el món i les casualitats de la vida (o serà el destí?). Curiós.

Avui ha estat un bon dia, però a partir de demà toca tornar a posar-se a estudiar, que necessito recuperar el japonès abans de començar les classes!

Hanatouro Higashiyama

Ahir era l'últim dia d'un esdeveniment important que feien a Kyoto aquesta setmana, el Hanatouro.

Durant uns dies, cada vespre, il·luminen els carrerons i els temples de Higashiyama (literalment "muntanya de l'est"), a la part tradicional de Kyoto, per Gion.

Tenia moltes ganes d'anar-hi, però aquests dies estava amb migranyes estúpides i no tenia massa ganes de sortir. Però com que ahir era l'últim dia i igualment havia d'anar al centre a comprar una cosa que necessitava, vaig aprofitar (per fi he comprat el disc dur extern cosa que significa poder guardar les fotos i penjar-les).

Pensava que hi hauria d'anar sola, però al final em va acompanyar el Carlos, un amic mexicà de la uni.

A les 6 de la tarda encara no era fosc del tot, però ja estava tot il·luminat. Primer de tot vam anar al temple Yasaka, que és gratis, i hi havia algunes paradetes de menjar.

Cosa rara que vaig menjar, no sé del tot què és...

També feien un espectacle. Vam arribar que estava començat però vam poder veure de lluny una dues... maiko? o el que siguin, dues noies vestides amb kimono ballant delicadament al so del shamisen i la cançó d'una senyora. (La foto no es veu massa bé perquè la vaig fer amb el mòbil - em vaig oblidar la càmera a casa -)

Sortint del temple et trobaves amb una zona que estava molt bonica, amb llums, escultures i ikebana.

El "sopar" de veritat!
Crep de nata, maduixa, plàtan i xocolata :3

Com que per entrar a tots els temples s'ha de pagar, vam haver d'escollir només un, que sinó et deixes la pasta!

Vam decidir anar al Kodaiji, que semblava to guapo quan vaig veure fotos per internet, i no hi havia anat encara mai.

Pagaves 600 iens però valia la pena. Primer entraves al recinte principal, que dóna a un jardí zen. La sorra estava aplanada i projectaven imatges de calidoscopi. No era lleig però tampoc el que m'esperava, potser una mica cutrillo i tot.

Calidoscopis a la sorra i un buda gegant de fons.

El que era maco era el jardí que envoltava el temple. Com que és una muntanya, fa pujada, així que es veien unes vistes molt boniques, i més perquè tot estava il·luminat. 

Hi ha un petit estany que em va impressionar molt quan el vaig veure abans d'arribar, perquè com tot era molt fosc i només hi havia il·luminació als arbres, no es veia que fos aigua. De lluny semblava un forat molt profund ple d'arbres. Però simplement era que allò semblava més un mirall que aigua. Sé que aquesta sensació no s'aprecia massa a la foto, però en serio que era molt impressionant i es veia molt més fosc que a la foto.

Kanji que hi havia baixant les escales un cop fora del temple

En aquests moments el meu mal de cap m'estava matant ja, i com que encara em tocava agafar la bici mitja hora per tornar a casa, vaig decidir marxar aviat. A més, encara que sigui primavera ja, aquí encara fa bastant fred! Vam tenir uns dies de caloreta però no van durar res... Si més no, comencen a aparèixer les primeres flors als cirerers :)

Quin temps fa per Barcelona?

Massa coses que no explico

Holaaa :)

Fa molt que no escric al blog, ho sé.

Vaig començar a escriure a Tokyo des del mòbil però als dos dies ja me'n vaig cansar, perquè és horrible...

Després de Tokyo vaig anar a Seül (Corea del Sud), a veure la Carla.

M'encantaria poder penjar les fotos, tant de Tokyo com de Seül, però el meu ordinador s'ha quedat sense memòria, i fins que no em compri un disc dur per poder posar tots els arxius, no podré passar les fotos, posar-les maques i penjar-les (sé que ho podria fer des de la targeta SD però em conec i podria esborrar-les totes sense voler, així que no correré el risc).

Vaig estar una setmana sencera a Seül, perquè els preus dels bitllets d'avió sortien més a compte si els agafava de dimarts a dimarts xD I gràcies a una companya de classe, la Queralt, vaig trobar un lloc molt barat on dormir, però que era horrible perquè feien festes cada nit i jo volia dormiiiir (estava rebentada perquè la nit abans d'agafar l'avió me la vaig passar al karaoke d'Osaka perquè havia de ser a l'aeroport a les 5 del matí però no hi havia trens tan d'hora des de Kyoto...).

La qüestió és que vaig fer moltes coses, m'ho vaig passar molt bé i Seül és un lloc amb un encant peculiar.

Vaig visitar castells interminables, temples, tots pintats de molts colors però sobreto verd, que és un color que odio...

També vaig anar a la Torre de Seül, que és un lloc que si no hi vas amb la teva parella ets sents l'ésser més sol i desgraciat del planeta. De veritat, tot parelletes allà! A baix hi ha una zona on les parelles posen candaus amb cors com a símbol del seu amor etern (em pregunto quants hauran tallat ja) i hi ha bancs que fan baixada al mig perquè seguis enganxadet a la teva persona estimada. Molt bonic i pastelós tot plegat. Però la torre en si no té gran cosa. Les vistes estan bé si agafes un dia sense boira, suposo. Em vaig esperar a la nit i llavors sí que va ser bonic, amb totes les llums de la ciutat!

També vaig tenir una cita romàntica (bromi) amb la Carla a Lotte World, un parc d'atraccions que té la peculiaritat que és en gran part cobert. Hi havia molts adolescents i tres atraccions de les sexys tancades. Mala sort, suposo...

Vam sortir de festa el divendres a la nit, a un club de hip-hop. No m'agraden els coreans perquè sembla que tinguin els ulls als dits, si no toquen no estan contents! Però ens ho vam passar bé igualment (excepte quan vam sortir fora sense jaqueta un moment i quan volíem tornar a entrar el paio ens va dir que tornéssim a fer tota la cua. Feia fred).

Realment va ser un viatge molt relaxat. M'agrada anomenar-lo la setmana de les cafeteries, perquè crec que cada tarda em vaig passar mínim una hora fent un cafè (necessitava carregar les piles ja que no podia massa a la nit).

L'últim dia vaig anar amb la Carla a un museu on hi ha pintures d'aquestes que si et poses segons com sembla que hi estiguis interactuant. Mola. Agh, necessito les fotos ja! I vam anar a menjar udon però amb caldo coreà, estava boníssim!!

Això del caldo m'ha recordat que fa uns dies vaig anar a menjar a un coreà de prop de la resi i tenien sopa del mateix gust. Era un tipus de restaurant que també vaig provar a Corea. Mira que no m'agrada massa la carn, però quan te la fas tu amb la planxa que tens davant, la cosa canvia. Tinc gana.

La tornada a Kyoto va ser caca perquè l'avió es va retrassar mitja hora i quan vaig arribar a la nit ja no hi havia trens cap a Kyoto, així que vaig haver de pagar un bus to caro que duia a l'estació, d'allà 25 minuts caminant cap a casa amb parada al McDonalds a les 2 de la matinada.

El proper cop toca Corea del Nord.

Kamakura

Avui ens hem aixecat a les 8 per anar a les afores de Tokyo.
Hem agafat un ticket especial per 1400¥ per anar fins a Kamakura.
Entre una cosa i una altra hem trigat més de dues hores.
Primer de tot hem parat a Enoshima, una petita illa a la que es pot arribar fàcilment a peu. Allà hi havia una muntanyeta amb algun temple i les vistes del mar eren molt boniques.
Després hem anat a dinar a un restaurant que semblava el més popular de la zona perquè hem hagut de fer cua per entrar. Però hem menjat com gordes uns bols amb arròs, tempura, gambes, pop, algues i uns peixets petitons i blancs. Era tan gran que hem deixat la meitat!!
Llavors hem agafat el tren cap a Kamakura, i hem anat a veure el Buda gegant (Daibutsu). He pogut entrar dins i estava ple de nois d'institut que suposo que estaven d'excursió. M'he oblidat de fer-me una foto davant del Buda perquè estaven les classes d'aquests nens fent-se fotos i no deixaven espai.

Res més interessant avui. Hem sopat un gyudon (bol d'arròs amb carn de vedella) al Yoshinoya (un restaurant de menjar ràpid, sexy perquè és en plan japonès) i després hem anat al Don Quijote d'Asakusa, que és una botiga de 4 plantes on venen bàsicament de tot.
En arribar a l'hotel m'he dutxat (la banyera és fantàstica) i ara anirem a dormir aviat.

Ala. Besis from Tokyo!

Tokyo

Hola!!

Ara mateix estic a Tokyo, en un hotel càpsula, al mateix on vam dormir quan vaig venir amb el Ramon i companyia, però només havia provat l'habitació de tipus japonès. Les càpsules són només per dones.
Estic escrivint des del mòbil així que seré breu, que és un pal.
L'hotel en si mola. La càpsula és gran, té tele, però no té endolls, així que estic carregant el mòbil a la sala de fumadors. Meh, fa pudor.
M'acabo de dutxar en unes dutxes d'estil japonès, amb banyera, i fins i tot hi ha una sauna.

Ahir la Lisa i jo vam agafar el bus cap a Tokyo a les 24:30, i era molt incòmode. He dormit molt, però no massa bé, així que avui estava cansada.
Hem arribat cap a les 9, després d'un esmorzar al Mister Donut, a l'hotel a deixar la maleta. Estava nevant una mica i els carrers estan plens de neu vella ordenada en piles a les vores de les voreres.
Hem anat cap a Ueno, i hem vist el parc i un carrer tot xungo de botigues rares i restaurants i parades de menjar.
Després hem anat cap a Akihabara, que està bé per veure, però cansa entrar a botigues i tal, i com que jo ja hi havia estat i la Lisa tampoc estava massa interessada, hem anat a dinar (m'he fotut un bol d'arròs amb gambes, carn i una mena de croquetes, tot arrebossat i amb salsa que estava de muerte).
Després hem anat a veure la torre de Tokyo, però sense pujar, perquè és car. L'últim cop la vaig veure de nit, ara de dia.
Hem marxat ràpid cap a Odaiba, que és la zona marítima, com el noste Maremagnum però molt més gran i japonès (o sigui, millor). Feia molt fred!! Hi hem anat amb una mena de monorail molt cuqui que passa per un pont que a la nit està il.luminat amb llums de colors i es diu Rainbow Bridge. Típic.

Com que estàvem molt cansades hem tornat aviat a l'hotel. Només són les 9 però crec que no trigaré en anar a dormir perquè demà toca matinar per anar a Kamakura!!

Bye bye, hasta otro ratito!

P.S.: no poso fotos perquè les he fetes amb la càmera i no les puc passar. Zorry

Let it snow

Hola holaaa!

Doncs resulta que ahir a la nit va començar a nevar, saps? Així com que feia molt molt molt fred, i això que mires per la finestra i dius "ostres, tiu, que neva!".

I clar, com bona barcelonina que sóc, que no veig neu en tot el putu any, doncs dic "demà m'aixeco d'hora i miro si encara hi ha neu, i llavors me'n vaig d'excursió per Kyoto".

En aquestes que quan em sona el despertador a les 7 del matí m'aixeco, miro per la finestra sense les ulleres posades i dic "això sembla molt blanc, tiu". Em poso les ulleres i dic "ostie, doncs sí que hi ha neu, sí".

Així que vaig a la dutxa i em rento el cabell perquè ja el tenia guarrete, saps, com que aquests últims dos dies no he sortit de casa, doncs fa mandra, ja se sap. Quan acabo de la dutxa em faig una torrada amb mantega i cacau en pols i sucre d'un potet que venen en els súpers així chachiguay i trec de la nevera el meu suc de raïm (no, tius, no us penseu que bec vi per esmorzar, és suc suc).

Quan em disposo a esmorzar, apareix una noia vietnamita i em demana la clau de la dutxa perquè s'ha deixat no-sé-què dins. Mentre li vaig a buscar li pregunto "doko iku?" o séase, "on vas?", i la pava em diu que va al Kinkakuji, saps? I li dic "o sigui, nena, flipa, saps, jo també hi vaig!". Així que li dic "titi, espera'm 5 minutets i ara vinc amb tu". M'acabo menjant la torrada pel passadís de la resi i sortim per anar cap allà. Plou. Quin fàstic. I fa fred. Però és que el Kinkakuji s'ho val, nano. Yo por el Kinkakuji mato, ma-to!

Primer hem anat al Fushimi Inari, però sense pujar, que amb el gel segur que te la fots per les escales i no mola gens. Com molava, nen!

Llavors hem agafat el tren cap a l'estació de Kyoto, la Kyoto eki, com li agrada que li diguin. Des d'allà hem agafat el bus que ens portava al Kinkaku. M'he comprat un ticket to guapo per 500¥ (feu servir vosaltres el conversor, so vagos) que serveix per agafar tots els busos que vulguis durant un dia. 

Hem arribat al Kinkaku i tiu, mazo de penya allà reunida, ni que regalessin entrepans, joer! A sobre tots amb paraigües, quina vergonya, que no es podien fer fotos decentment.

Estava molt bonic, tiu. És que la neu fa més maques les coses maques. (Estic feta tota una filòsofa poeta, eh?). Però seguia plovent, nen, que pesao.

Després hem tornat a agafar un bus per anar a un altre temple que buah, ara no recordo el nom i estic massa vaga per buscar-lo. Ens hem adormit al bus (japo style) així que n'hem hagut de tornar a agafar un altre, però de tranquis perquè teníem el ticket màgic. L'altre temple no molava tant perquè gairebé no hi havia neu.

Després he tornat a casa perquè tenia els dits dels peus congelats i se m'estava a punt de caure el nas. Cal dir que hi he anat amb bus?

Per dinar m'he fet pasta amb salsa de tomàquet amb bolets i carn i ceba. En quantitat industrial, nen, que passo gana :(

Després he anat -amb bus- amb unes japas que no paraven de parlar en japo entre elles com si les entengués o algo, a veure el musical d'un grup de musical de la uni. Wicked. Sortien una japa que conec perquè és veïna meva de la resi (el seu calaix de la cuina està sobre del meu, i a sobre crec que n'ocupa dos) i un altre noi vietnamita a qui li agrada dir "mamasita, papasito, cachondo i cachonda". Ha estat guapo, per ser no professional. Ara bé, el seu anglès no s'entenia una merda.

Quan he acabat he anat a comprar mitjons gruixuts perquè fa fred i com que el teatre està al pis de dalt del meu centre comercial preferit de Kyoto, he aprofitat.

A les 9 i 20 he agafat l'últim bus del dia per tornar a la resi. He fet el vago, he fet skype amb els pesats dels meus viejos, he cuinat, he sopat i he penjat les fotos al facebook perquè no tinc ganes de penjar-les aquí, així que si les voleu veure, sus vais a mi perfil i au.

Bona nit.

Festival Wakakusa Yamayaki a Nara (若草山焼き ー 奈良)

El dissabte passat (25/1) vaig anar a veure un festival que feien a Nara, la ciutat dels cèrvols.

Hi ha cèrvols lliures pel parc.

El festival es diu Wakakusa Yamayaki perquè consisteix en cremar una muntanya que es diu Wakakusayama que es troba al parc de Nara. Només es crema l'herba seca de la part superior.

Es fa el 4t dissabte de gener des de fa bastants anys (a la Wikipedia diu des del 1760, però ves a saber...).

Vam arribar a les 15:00 a Nara, que està a una hora en tren de Kyoto, i no vam arribar a temps de veure una competició de llançar galetes d'arròs anomenades sembei (les que pots comprar per alimentar els cèrvols però més grans).

Vam anar cap a un temple que està prop de la muntanya que es crema, i al camí d'abans d'arribar-hi hi havia una foguera i molta gent asseguda al davant, però no sé exactament què coi feien. Alguna cerimònia religiosa, suposo...

No feia massa fred, així que em vaig comprar un gelat.
Adoro els gelats japonesos.

Era d'hora encara així que vam estar donant voltes per allà.

Com a tot bon festival japonès, el carrer estava ple de paradetes de menjar. És com un suïcidi econòmic, perquè tot és molt bo, no massa gran, així que pots menjar més d'una cosa, i no és barat. 

Em vaig deixar seduir per la gordura d'un taiyaki.
Aques és farcit de crema.

A les 18:00 va començar la part més espectacular del festival. Hi havia molta gent reunida al peu de la muntanya, observant la cerimònia que s'estava fent amb una foguera. Nosaltres ens vam quedar a la part del carrer, així que no ho vam veure molt de prop. Però va ser un bon lloc per veure el castell de focs que van fer a les 18:15.

Castell de focs. A baix a la dreta hi ha la foguera.
(No tinc cap foto millor)

Quan s'estava a punt d'acabar el castell de focs, una filera d'homes van sortir amb torxes del foc de la foguera i es van situar a la base de la part de la muntanya que es crema. A les 18:30 es va acabar, i llavors van començar a encendre l'herba seca. Ràpidament el foc va anar pujant per la muntanya fins a cobrir-la del tot. La veritat és que em pensava que trigaria més en cremar, però mentre el foc anava pujant, la primera part cremada començava a apagar-se. Igualment, va ser molt espectacular. I feia caloreta, cosa que es va agraïr en aquell moment del dia en què ja començava a fer fred.

En aquest moment començava a cremar.

Ràpidament es va convertir en brases.

Tota la muntanya. 

Després d'això vam marxar a menjar a les paradetes. La muntanya encara seguia cremant, i l'anavem veient des de diferents punts del parc. Vaig sopar un plat estrany que semblava com una crep gruixuda amb ou ferrat, calamar i salsetes japoneses d'aquestes tan bones. També vam menjar unes patates fregides amb gust de salsa de soja i maionesa; costaven 300 iens, però semblava que a la bossa n'hi havia bastantes i ens les vam partir entre 3. Al final n'hi havia quatre.

Vaig comprar un ichigoame, que és com les pomes de caramel, però versió maduixa. I el dependent era molt majo i me'n va regalar un amb raïms. No sé si realment em va fer un favor, perquè aquest caramel és molt pesat. No em vaig poder acabar el de raïm (a més, tenia pinyols).

Una paradeta de bananes recobertes de xocolata. :3

Doncs això és tot el que vaig fer el dissabte. Diumenge vaig estar "estudiant" per l'examen d'avui, que crec que no m'ha anat malament. I demà en tinc dos més. Però com que no tinc ganes de posar-me a estudiar... lelele.

Bye bye, hasta otro ratito.