dissabte, 2 d’agost del 2014

Agost ha arribat massa aviat

Ja estem a 2 d'agost. D'alguna manera això em fa feliç, i alhora no. He acabat els exàmens (no compto el que em queda dilluns perquè l'assignatura ja la tinc aprovada) i ara ja no tinc excusa per no posar-me a endreçar i preparar maletes i paquets.
Marxo de la resi el dia 7, vaig a Tokyo 4 dies (la meva obsessió per aquesta ciutat és força gran), a veure la Misae, que la conec de l'any passat a la UAB i tinc ganes de veure-la. I després torno 4 dies més a Kyoto fins el dia 16, que torno a Barcelona.
Són pocs dies i tinc molt a fer. I m'estresso però alhora estic cansada (resulta que el metge em va dir que tinc la pressió baixa i que per això tinc mareig i cansament i blablabla).

Si faig un balanç de tot, hi ha més coses bones que dolentes, és clar, però de vegades m'agradaria no haver anar a la universitat.
El primer semestre va estar força bé, però aquest segon ha estat avorrit gairebé des del primer dia. Pensava posar-me les piles, però no he aconseguit trobar motivació en el fet de fer 18 hores de classe gens apassionants. No sento que hagi après massa tampoc, encara que sé que sí. Però no ho noto, és estrany. 
També penso que he trigat massa a fer amics. Amb algunes persones vaig connectar molt bé des del començament, però altres no he començat a conèixer-les i parlar fins fa un parell de mesos. I ara cadascú tornarà al seu país. Bé, la vida és així. Les persones van i venen i penses que podràs conservar-les, fins que el temps i la distància fan de les seves. 
No sé què pensar dels amics japonesos. Amics? Sembla que no però la barrera lingüística és important. No sé si són amics, però a alguns els considero "persones a les que avisaré el proper cop que vingui al Japó". 

He passat moments molt bonics. Les festes del principi on parlava amb tothom gràcies a l'alcohol; el Nadal amb el nòvio i els amics; els dos mesos de vacances en què feia massa fred per fer res (però que vaig aprofitar per anar a Tokyo amb la Lisa i a Corea a veure la Carla); un altre cop a Tokyo per veure un festival de penis; la platja; el Gion Matsuri...

Aquests dos últims mereixen menció especial. Crec que de les millors coses que he fet amb els de la resi ha estat el cap de setmana a la platja. Ens van portar a un lloc molt bonic, amb un paisatge espectacular (i tandebò hagués dut el banyador aquell primer dia perquè l'aigua estava calenta i perfecta). El millor, però, va arribar a la nit, quan vam anar a la platja després de sopar, a encendre bengales i banyar-nos. Un dels meus grans èxits a la vida sempre serà aconseguir fer que unes 20 persones es treiessin el banyador i es banyessin despullats. Era una idea boja que tenia amb la meva amiga russa: que si no ens podíem banyar a la nit, ens escaparíem de l'hotel i ens banyaríem, despullades. Però finalment ens vam banyar tots, i jo volia el meu moment de nudisme. Així que li vaig dir a ella, li vam dir al danès, ens en vam anar a despullar-nos, després es va afegir més gent, fins que vam ser tots allà despullars, gaudint de la naturalesa. Després teníem banyera a l'hotel, i alcohol, i l'endemà pluja, però tot i així ens vam tornar a banyar.

Sí, és algo que tothom fa en aquest lloc, no estic boja.


El dia 16 de juliol vam anar a veure el Gion matsuri (festival de Gion), de nit, i ens vam vestir amb yukata (kimono d'estiu). Feia molta calor, però estàvem tots moníssims. Hi havia parades de menjar, molta gent, i vam veure els carruatges (no sé com anomenar a aquelles coses) que desfilen el dia principal del festival (que em vaig perdre perquè tenia classe i a sobre em trobava malament).



El dissabte següent em vaig fer un tattoo. No sempre tens l'oportunitat de viure a la ciutat on el teu tatuador preferit té el seu estudi. Al principi no estava convençuda amb el disseny, però després d'un parell de canvis, em vaig enamorar del meu kitsune.

algun dia li faré una foto decent

I de moment, res més interessant perquè vaig estar mig reclosa a casa pel refredat, el cansament i els exàmens. Espero acabar de gaudir els dies que em queden.

Felicitats si has acabat de llegir tot això. Et donaré un petó quan et vegi de nou. Adéu.



1 comentari:

Comenta alguna coseta :3