Crònica d'una malalta (病気になりました！)

Avui he anat al metge per tercer cop des que estic al Japó.

Els dos primes cops van ser per la mà, que se'm va adormir la meitat per causes desconegudes. La qüestió és que encara segueix una miiiica adormida, però com que no em fa mal ni m'interfereix en la vida quotidiana, he decidit fer-m'ho mirar quan torni a Barcelona.

Però la raó per la qual he anat avui al metge és diferent. Estava fins als nassos de la punyetera tos. I últimament anava a pitjor, perquè aquests dies em sentia una mica cansada i refredada.

Així que tornant del meu estimat supermercat Matsumoto, he anat al metge que hi ha al costat de la resi. Em feia pal, però com que demà a la tarda està tancat, he decidit fer-ho i treure-m'ho de sobre.

Crec que ha estat bona idea. 

Quan he arribat m'han fet omplir els típics papers de quan vas a una clínica nova. Que si nom, que si data de naixements, que si símptomes, que si bla bla bla. En japonès tot, és clar. Aquesta és la part difícil.

Després m'han fet unes quantes proves. M'han mesurat el pes i l'alçada, la tensió arterial, i m'han fet pixar en un gotet de plàstic.

La infermera m'ha estat preguntant que d'on era i quant temps porto aquí i m'ha dit que sóc molt 上手 (o sigui, hàbil, bona, que parlo el japonès molt bé), cosa que no és certa. Però bé, són japonesos i els agrada elogiar als altres.

Llavors m'han fet passar a la consulta del metge. Un home guenyo d'aquells que quan et parla no saps del tot si et mira o està contemplant alguna taca del sostre.

Amb l'ajuda del diccionari del mòbil i de que gràcies al senyor l'home parlava una miqueta molt miqueta d'anglès, ens hem entès. Tot i així, l'home ha tingut la santa paciència de repetir frases i paraules mil cops i esperar-se a que les busqués al diccionari.

Llavors m'han fet passar a una sala amb molts llits per posar-me un líquid per la vena. He estat gairebé mitja hora allà estirada, mirant la pantalla de la tele, on feien un programa estran amb gent menjant i on sortia un transvestit.

Després he tornat a parlar amb el metge. M'ha dit que tinc una infecció a les vies respiratòries, que, per sir-ho d'alguna manera, si a baix de tot hi ha un refredat normal i a dalt una pneumònia, entremig està la bronquitis. Així que tinc algo proper a la bronquitis. Visca!

M'ha donat un munt de pastilles i un xarop per la tos. El detall és que no et fan anar a comprar els medicaments, sinó que te'ls donen allà mateix, en sobres, amb un paper on et detallen quan te'ls has de prendre i tot. 

Per aquesta raó, tot i tenir l'assegurança mèdica bàsica, la brometa m'ha sortit per 3680 iens (uns 27 €). Però com que la salut és el primer, no pastanaga.

I ara he d'anar pel món amb mascareta.

I amb aquesta meravellosa foto m'acomiado. Bye bye y hasta otra infeccioncita.

P.D.: el metge m'ha dit que demà puc anar al field trip de la uni! O sigui que demà anem d'excursió per Kyoto.

Classes surrealistes

La darrera lliçó de japonès que hem estat treballant aquests dies anava sobre la manera de dir que quan fas A, passa B.

En aquestes estàvem quan un dels exercicis et demanava que relacionessis una barreja d'ingredients amb el gust que formen. Més o menys, intentes imaginar que la barreja de, per exemple, cogombre i mel, tindrà un gust semblant al del meló.

És d'aquests exercicis que oblides un cop l'has fet. Fins que uns dies més tard apareix la teva professora amb tot de menjar, safates, culleretes i forquilles.

A la bona dona no se li va ocórrer res millor que portar aquests ingredients que sortien a l'exercici i fer-nos jugar a "las cocinitas" al mig de classe. Cadascú va triar un dels "plats" per preparar.

Cal dir que els resultats de les barreges eren aberracions de la naturalesa i que no tenien el gust que se suposava que havien de tenir.

Aquest el vaig preparar jo. Cogombre + mel = meló? no. Però estava bo.

Què passa quan afegeixes iogurt al tofu? Una cosa molt fastigosa, però gust de pastís de formatge, segur que no. Després amb una mica de mel encara es podia menjar.

I quan suques mandarina en salsa de soja? Se suposa que havia de tenir gust d'ikura (ous de salmó), però com que no els he provat mai, no estic segura de la seva similitud.

Això estava prou bo. Pasta de mongetes dolces amb mantega. No sé si s'assemblava al gust de les patates dolces, però.

I aquí va un pseudo-cafè-amb-llet. Dic pseudo perquè no porta cafè, sinó un tipus de te anomenat "muguicha". Buerghj.

I ara que algú m'expliqui a qui se li va ocórrer posar salsa de soja a un flam. I que em diguin si realment aquest és el gust que tenen els eriçons de mar, perquè no en menjaré mai, gràcies.

Va ser una classe força divertida, per això... 

Ara he d'acabar de fer una redacció sobre menjars que es fan amb ingredients que no és usual barrejar, però que per tu tenen un gust bo i especial. Aix, els adorats bistecs amb Coca-cola...

Cap de setmana al camp

El cap de setmana passat vaig estar al camp japonès, a una regió que (crec que) es diu Kyotangoshi. Encara no sé per què, però sembla ser que el Ministeri d'Interior té algun interès en què els estrangers coneguem la vida campestre japonesa. La qüestió és que era gratis, i com a bona catalana que sóc, ho havia d'aprofitar.

Vam marxar divendres a la tarda, després de classe, en autocar. Vam parar a mig camí per comprar sopar, massa d'hora. Cap a les 8 del vespre vam arribar a un onsen (balneari d'aigües termals) i ens vam dutxar i banyar a la piscina interior i a l'exterior. Al principi és una mica estrany, perquè vas completament despullat allà dins. Però és molt relaxant.

Ja era fosc quan vam arribar a les cases on dormíem. No es veia massa bé. Hi havia uns sacs de dormir, però a la casa on estava jo no hi havia futon i va ser una mica incòmode dormir. A més, feia fred.

Al matí, l'esmorzar era a les 7:30. Arròs blanc amb ou cru i sopa de miso. Aquestes coses que no t'entren de bon matí, però que has de menjar per no morir-te de gana després.

Més tard ens van explicar coses sobre les cases on ens allotjàvem, però òbviament, el meu japonès és caca i no vaig entrendre res... 

La casa on vaig dormir.

Cuina antiga.

L'escala que porta a les golfes.

La casa on dormia per fora.

Després vam estar llimant palets i gots de bambú per menjar aquests dies a lo tradicional. Amb això vam menjar arròs, tempura i sopa.

A la tarda vam estar collint patates dolces i vam anar a veure un camp d'arròs. Tampoc vaig enterar-me de què deia aquell home allà, perquè estava massa lluny i sempre parlava en japonès (òbviament).

Després vam anar amb bici a prendre un cafè. M'hagués agradat poder fer alguna excursió sexy amb la bici, però la que tenia era horrible: avançava molt poc, havia de pedalejar massa i em van començar a fer mal les cames al cap de poc.

Aquell vespre vam tornar a anar a l'onsen. Hi havia una boda a la sala de festes del costat. 

Per sopar van preparar-nos una barbacoa. Estava tot molt bo!

Després d'anar a veure un petit temple que hi havia per allà a les fosques, i veure una aranya gran com el palmell de la meva mà, vam tornar a dormir.

L'endemà va ser una mica rotllo, perquè havíem de fer grups i parlar sobre la vida al camp, i sobre aquesta experiència. Estaria bé si no fos perquè el grup on jo estava tothom parlava un japonès perfecte, i jo estava en plan: hola, sóc una patata. Però bé, tenia massa son com perquè m'importés gaire.

A les 4 de la tarda vam marxar cap a Kyoto altre cop. Cap a casa...

Cerimònia de benvinguda i passeig amb bici

Hola hola!

Com va? Jo per aquí vaig fent, avui estic molt cansada!

Aquest matí en arribar a la uni hem vist els resultats del test de nivell que vam fer dimarts. Molts de nosaltres teníem una "A"; això vol dir que estem als nivells més baixos (2B, 2A, 3B o 3A) i que hem de repetir l'examen perquè ens puguin ubicar correctament. L'examen és demà a les 9 i no he repassat res. Total, segur que em posen al nivell més baix de tots...

Després hem tingut la cerimònia de benvinguda a la Ryukoku pels estudiants estrangers. Ha estat molt maco tot, molt cerimoniós, molt japonès, en definitiva. Tan japonès que dels discursos no he entès res de res ._.

Tothom anava molt ben vestit! Les noies totes amb faldilla, camisa rotllo executives, i jo amb un simple vestit. Si ho arribo a saber abans, hagués anat de compres...

El meu vestit. I de pas veieu un tros de la meva habitació.

El lloc on s'ha fet la cerimònia.

Després hem anat a dinar al menjador de la uni, com portem fent aquests 3 dies. I m'agrada tant i és tan barat que crec que dinaré sempre allà.

Menys de 400 iens (3€).

A les 13:30 hem fet una entrevista amb la tutora que ens correspon. Em deu haver vist cara d'empanada perquè no parava de pregunar-me si ho entenia. Em costa una mica processar tot el que sento quan em parlen... i si parlen ràpid i amb paraules que no entenc, apaga i vámonos.

Més tard volíem anar a comprar una bici amb el Jordi i les dues noies alemanyes a un lloc que vam veure ahir. Teníem mirat un model nou per 10.000 iens. Al final hem acabat comprant una bici de 2a mà. M'ha costat només 6.300 iens, uns 47€!!

La bici aparcada prop de l'estació de Kyoto. Sense cadena ni res, que aquí no les roben.

Hem anat amb bici fins al centre. És un passeig molt agradable. Anar amb bici és molt normal aquí, tothom en té una. Excepte pels carrers principals, que estan plens de gent, és molt fàcil circular amb la bici.

La torre de Kyoto

Al centre he anat al Starbucks perquè aquí els preus no són tan abusius. M'he fotut un Matcha Cream per només 3.5€. Quant costaria això a Barcelona?

Després hem anat a Yodobashi Kamera. M'he fet la targeta i tenia pensat comprar-me un diccionari electrònic de japonès-castellà, però al cap de 3 intents fallits de posar el pin de la Mastercard se m'ha bloquejat i no l'he pogut comprar. A veure si ho puc arreglar d'aquí poc i comprar-me'l aviat!

Així que enlloc d'estudiar una miqueta pel test de demà, hem estat passejant per Kyoto, mirant botigues. Hi ha botigues de roba molt mones, i que no estan gens malament de preu. Aviat renovaré el meu armari (hihi).



Bueno, doncs avui res més interessant... ha estat un dia molt complet i em moro de son. Vaig a intentar repassar una mica de japonès, i a dormir!


Bye bye-cicle!

Nou bloc!! (Per fi)

Bé, gent, dues setmanes després de la meva arribada al Japó, per fi (per fi, no m'ho puc creure!) he obert un bloc per poder-vos explicar les meves experiències!

Com que els que llegireu aquest bloc sou amics o família, i per tant ja em coneixeu, no fa falta cap presentació. Dubto molt que em llegeixi algun desconegut, la verdá. Per això, i fins a nou avís, el penso escriure en català (i perquè queda més bonic, què coi).

I per als que no ho sapigeu: seré a Kyoto durant un any estudiant a la Ryukoku University i morint cada cop que intenti comunicar-me en japonès.

Aquesta primera entrada és només per informar-vos que a partir d'ara aniré explicant per aquí el que vaig fent cada dia: viatges i excursions, uni, menjar (oh sí, el menjar japonès!), curiositats, frikades diverses... en fi, coses que m'agradaria compartir amb tots vosaltres però que no puc explicar a tots un per un perquè no tinc temps.

Sé que he d'escriure el que he fet aquests 15 dies que porto aquí. A veure si ho vaig fent quan m'avorreixi.

I com que per avui ja és massa tard, i demà he de ser a la uni a les 9, vaig a dormir ja!

Ala, besitos!

Mata kondo! (O fins la propera)

マル