Classes surrealistes

La darrera lliçó de japonès que hem estat treballant aquests dies anava sobre la manera de dir que quan fas A, passa B.

En aquestes estàvem quan un dels exercicis et demanava que relacionessis una barreja d'ingredients amb el gust que formen. Més o menys, intentes imaginar que la barreja de, per exemple, cogombre i mel, tindrà un gust semblant al del meló.

És d'aquests exercicis que oblides un cop l'has fet. Fins que uns dies més tard apareix la teva professora amb tot de menjar, safates, culleretes i forquilles.

A la bona dona no se li va ocórrer res millor que portar aquests ingredients que sortien a l'exercici i fer-nos jugar a "las cocinitas" al mig de classe. Cadascú va triar un dels "plats" per preparar.

Cal dir que els resultats de les barreges eren aberracions de la naturalesa i que no tenien el gust que se suposava que havien de tenir.

Aquest el vaig preparar jo. Cogombre + mel = meló? no. Però estava bo.

Què passa quan afegeixes iogurt al tofu? Una cosa molt fastigosa, però gust de pastís de formatge, segur que no. Després amb una mica de mel encara es podia menjar.

I quan suques mandarina en salsa de soja? Se suposa que havia de tenir gust d'ikura (ous de salmó), però com que no els he provat mai, no estic segura de la seva similitud.

Això estava prou bo. Pasta de mongetes dolces amb mantega. No sé si s'assemblava al gust de les patates dolces, però.

I aquí va un pseudo-cafè-amb-llet. Dic pseudo perquè no porta cafè, sinó un tipus de te anomenat "muguicha". Buerghj.

I ara que algú m'expliqui a qui se li va ocórrer posar salsa de soja a un flam. I que em diguin si realment aquest és el gust que tenen els eriçons de mar, perquè no en menjaré mai, gràcies.

Va ser una classe força divertida, per això... 

Ara he d'acabar de fer una redacció sobre menjars que es fan amb ingredients que no és usual barrejar, però que per tu tenen un gust bo i especial. Aix, els adorats bistecs amb Coca-cola...