Kamakura

Avui ens hem aixecat a les 8 per anar a les afores de Tokyo.
Hem agafat un ticket especial per 1400¥ per anar fins a Kamakura.
Entre una cosa i una altra hem trigat més de dues hores.
Primer de tot hem parat a Enoshima, una petita illa a la que es pot arribar fàcilment a peu. Allà hi havia una muntanyeta amb algun temple i les vistes del mar eren molt boniques.
Després hem anat a dinar a un restaurant que semblava el més popular de la zona perquè hem hagut de fer cua per entrar. Però hem menjat com gordes uns bols amb arròs, tempura, gambes, pop, algues i uns peixets petitons i blancs. Era tan gran que hem deixat la meitat!!
Llavors hem agafat el tren cap a Kamakura, i hem anat a veure el Buda gegant (Daibutsu). He pogut entrar dins i estava ple de nois d'institut que suposo que estaven d'excursió. M'he oblidat de fer-me una foto davant del Buda perquè estaven les classes d'aquests nens fent-se fotos i no deixaven espai.

Res més interessant avui. Hem sopat un gyudon (bol d'arròs amb carn de vedella) al Yoshinoya (un restaurant de menjar ràpid, sexy perquè és en plan japonès) i després hem anat al Don Quijote d'Asakusa, que és una botiga de 4 plantes on venen bàsicament de tot.
En arribar a l'hotel m'he dutxat (la banyera és fantàstica) i ara anirem a dormir aviat.

Ala. Besis from Tokyo!

Tokyo

Hola!!

Ara mateix estic a Tokyo, en un hotel càpsula, al mateix on vam dormir quan vaig venir amb el Ramon i companyia, però només havia provat l'habitació de tipus japonès. Les càpsules són només per dones.
Estic escrivint des del mòbil així que seré breu, que és un pal.
L'hotel en si mola. La càpsula és gran, té tele, però no té endolls, així que estic carregant el mòbil a la sala de fumadors. Meh, fa pudor.
M'acabo de dutxar en unes dutxes d'estil japonès, amb banyera, i fins i tot hi ha una sauna.

Ahir la Lisa i jo vam agafar el bus cap a Tokyo a les 24:30, i era molt incòmode. He dormit molt, però no massa bé, així que avui estava cansada.
Hem arribat cap a les 9, després d'un esmorzar al Mister Donut, a l'hotel a deixar la maleta. Estava nevant una mica i els carrers estan plens de neu vella ordenada en piles a les vores de les voreres.
Hem anat cap a Ueno, i hem vist el parc i un carrer tot xungo de botigues rares i restaurants i parades de menjar.
Després hem anat cap a Akihabara, que està bé per veure, però cansa entrar a botigues i tal, i com que jo ja hi havia estat i la Lisa tampoc estava massa interessada, hem anat a dinar (m'he fotut un bol d'arròs amb gambes, carn i una mena de croquetes, tot arrebossat i amb salsa que estava de muerte).
Després hem anat a veure la torre de Tokyo, però sense pujar, perquè és car. L'últim cop la vaig veure de nit, ara de dia.
Hem marxat ràpid cap a Odaiba, que és la zona marítima, com el noste Maremagnum però molt més gran i japonès (o sigui, millor). Feia molt fred!! Hi hem anat amb una mena de monorail molt cuqui que passa per un pont que a la nit està il.luminat amb llums de colors i es diu Rainbow Bridge. Típic.

Com que estàvem molt cansades hem tornat aviat a l'hotel. Només són les 9 però crec que no trigaré en anar a dormir perquè demà toca matinar per anar a Kamakura!!

Bye bye, hasta otro ratito!

P.S.: no poso fotos perquè les he fetes amb la càmera i no les puc passar. Zorry

Let it snow

Hola holaaa!

Doncs resulta que ahir a la nit va començar a nevar, saps? Així com que feia molt molt molt fred, i això que mires per la finestra i dius "ostres, tiu, que neva!".

I clar, com bona barcelonina que sóc, que no veig neu en tot el putu any, doncs dic "demà m'aixeco d'hora i miro si encara hi ha neu, i llavors me'n vaig d'excursió per Kyoto".

En aquestes que quan em sona el despertador a les 7 del matí m'aixeco, miro per la finestra sense les ulleres posades i dic "això sembla molt blanc, tiu". Em poso les ulleres i dic "ostie, doncs sí que hi ha neu, sí".

Així que vaig a la dutxa i em rento el cabell perquè ja el tenia guarrete, saps, com que aquests últims dos dies no he sortit de casa, doncs fa mandra, ja se sap. Quan acabo de la dutxa em faig una torrada amb mantega i cacau en pols i sucre d'un potet que venen en els súpers així chachiguay i trec de la nevera el meu suc de raïm (no, tius, no us penseu que bec vi per esmorzar, és suc suc).

Quan em disposo a esmorzar, apareix una noia vietnamita i em demana la clau de la dutxa perquè s'ha deixat no-sé-què dins. Mentre li vaig a buscar li pregunto "doko iku?" o séase, "on vas?", i la pava em diu que va al Kinkakuji, saps? I li dic "o sigui, nena, flipa, saps, jo també hi vaig!". Així que li dic "titi, espera'm 5 minutets i ara vinc amb tu". M'acabo menjant la torrada pel passadís de la resi i sortim per anar cap allà. Plou. Quin fàstic. I fa fred. Però és que el Kinkakuji s'ho val, nano. Yo por el Kinkakuji mato, ma-to!

Primer hem anat al Fushimi Inari, però sense pujar, que amb el gel segur que te la fots per les escales i no mola gens. Com molava, nen!

Llavors hem agafat el tren cap a l'estació de Kyoto, la Kyoto eki, com li agrada que li diguin. Des d'allà hem agafat el bus que ens portava al Kinkaku. M'he comprat un ticket to guapo per 500¥ (feu servir vosaltres el conversor, so vagos) que serveix per agafar tots els busos que vulguis durant un dia. 

Hem arribat al Kinkaku i tiu, mazo de penya allà reunida, ni que regalessin entrepans, joer! A sobre tots amb paraigües, quina vergonya, que no es podien fer fotos decentment.

Estava molt bonic, tiu. És que la neu fa més maques les coses maques. (Estic feta tota una filòsofa poeta, eh?). Però seguia plovent, nen, que pesao.

Després hem tornat a agafar un bus per anar a un altre temple que buah, ara no recordo el nom i estic massa vaga per buscar-lo. Ens hem adormit al bus (japo style) així que n'hem hagut de tornar a agafar un altre, però de tranquis perquè teníem el ticket màgic. L'altre temple no molava tant perquè gairebé no hi havia neu.

Després he tornat a casa perquè tenia els dits dels peus congelats i se m'estava a punt de caure el nas. Cal dir que hi he anat amb bus?

Per dinar m'he fet pasta amb salsa de tomàquet amb bolets i carn i ceba. En quantitat industrial, nen, que passo gana :(

Després he anat -amb bus- amb unes japas que no paraven de parlar en japo entre elles com si les entengués o algo, a veure el musical d'un grup de musical de la uni. Wicked. Sortien una japa que conec perquè és veïna meva de la resi (el seu calaix de la cuina està sobre del meu, i a sobre crec que n'ocupa dos) i un altre noi vietnamita a qui li agrada dir "mamasita, papasito, cachondo i cachonda". Ha estat guapo, per ser no professional. Ara bé, el seu anglès no s'entenia una merda.

Quan he acabat he anat a comprar mitjons gruixuts perquè fa fred i com que el teatre està al pis de dalt del meu centre comercial preferit de Kyoto, he aprofitat.

A les 9 i 20 he agafat l'últim bus del dia per tornar a la resi. He fet el vago, he fet skype amb els pesats dels meus viejos, he cuinat, he sopat i he penjat les fotos al facebook perquè no tinc ganes de penjar-les aquí, així que si les voleu veure, sus vais a mi perfil i au.

Bona nit.