De quan vaig a comprar te al súper del costat de casa

Doncs avui vinc a explicar una història. La història de la meva tarda. Estava a l'habitació intentant concentrar-me per fer els deures, i he decidit anar a fer-me un te. Només en quedava una bosseta a la caixa, i he estat feliç. Però, ai las! El destí ha volgut que el te hagués caducat el mes passat, així que he hagut d'anar a comprar-ne més. 

Jo anava amb el meu vestit nou amb estampat de plàtans i sense mitges, perquè se m'havien trencat aquest matí i me les he tret. He agafat la jaqueta texana perquè avui feia fresqueta. Així que m'he posat les bambes grogues a conjunt amb els plàtans i he sortit al carrer, a comprar te al súper del costat de casa. Eren les 18:45 aproximadament. S'estava molt bé al carrer. Tan bé, que he decidit passar de llarg del súper i anar a la llibreria que hi ha al final del carrer.

El cel estava gris, i he decidit fer una fotografia. M'ha agradat tan el resultat que he pensat en enviar els deures a un racó fosc de l'avern i anar fins a un carrer que m'agrada molt a fer algunes fotos al barri i a veure si estaven les botigues de coses tradicionals obertes. Abans he parat al súper a comprar te, que em venia de pas.

He passat pel costat del riu, de les vies del tren, i he arribat al Fushimi Inari, parant cada dos per tres a fer fotografies. Llàstima que no duia la càmera, no pensava que aniria a donar una volta i que la llum seria tan perfecta. No he pujat al Fushimi Inari perquè estava cansada i les sabates sense mitjons em feien una mica de mal. I si es posava a ploure allà dalt, hagués estat moltest.

Però bé, un cop he sortit del Fushimi Inari, he seguit pel mateix carrer, perquè és una mica més enllà on hi ha les botigues que volia veure. Però amb el que no comptava és que sempre hi passo amb la bici, i per tant sembla més a prop del que en realitat és. Així que quan hi he arribat, naturalment tot estava tancat i ja era massa fosc per fer bones fotos. Llavors és quan m'he adonat que estava a dues parades de tren (Keihan line) de casa, i he decidit que ja era hora d'anar tornant. He estat temptada d'agafar el tren de tornada, però he decidit que per la meva salut, és millor que camini una mica de tant en tant. I d'aquesta manera he tornat a la residència quan ja eren les 20:15.