Holaaa :)
Fa molt que no escric al blog, ho sé.
Vaig començar a escriure a Tokyo des del mòbil però als dos dies ja me'n vaig cansar, perquè és horrible...
Després de Tokyo vaig anar a Seül (Corea del Sud), a veure la Carla.
M'encantaria poder penjar les fotos, tant de Tokyo com de Seül, però el meu ordinador s'ha quedat sense memòria, i fins que no em compri un disc dur per poder posar tots els arxius, no podré passar les fotos, posar-les maques i penjar-les (sé que ho podria fer des de la targeta SD però em conec i podria esborrar-les totes sense voler, així que no correré el risc).
Vaig estar una setmana sencera a Seül, perquè els preus dels bitllets d'avió sortien més a compte si els agafava de dimarts a dimarts xD I gràcies a una companya de classe, la Queralt, vaig trobar un lloc molt barat on dormir, però que era horrible perquè feien festes cada nit i jo volia dormiiiir (estava rebentada perquè la nit abans d'agafar l'avió me la vaig passar al karaoke d'Osaka perquè havia de ser a l'aeroport a les 5 del matí però no hi havia trens tan d'hora des de Kyoto...).
La qüestió és que vaig fer moltes coses, m'ho vaig passar molt bé i Seül és un lloc amb un encant peculiar.
Vaig visitar castells interminables, temples, tots pintats de molts colors però sobreto verd, que és un color que odio...
També vaig anar a la Torre de Seül, que és un lloc que si no hi vas amb la teva parella ets sents l'ésser més sol i desgraciat del planeta. De veritat, tot parelletes allà! A baix hi ha una zona on les parelles posen candaus amb cors com a símbol del seu amor etern (em pregunto quants hauran tallat ja) i hi ha bancs que fan baixada al mig perquè seguis enganxadet a la teva persona estimada. Molt bonic i pastelós tot plegat. Però la torre en si no té gran cosa. Les vistes estan bé si agafes un dia sense boira, suposo. Em vaig esperar a la nit i llavors sí que va ser bonic, amb totes les llums de la ciutat!
També vaig tenir una cita romàntica (bromi) amb la Carla a Lotte World, un parc d'atraccions que té la peculiaritat que és en gran part cobert. Hi havia molts adolescents i tres atraccions de les sexys tancades. Mala sort, suposo...
Vam sortir de festa el divendres a la nit, a un club de hip-hop. No m'agraden els coreans perquè sembla que tinguin els ulls als dits, si no toquen no estan contents! Però ens ho vam passar bé igualment (excepte quan vam sortir fora sense jaqueta un moment i quan volíem tornar a entrar el paio ens va dir que tornéssim a fer tota la cua. Feia fred).
Realment va ser un viatge molt relaxat. M'agrada anomenar-lo la setmana de les cafeteries, perquè crec que cada tarda em vaig passar mínim una hora fent un cafè (necessitava carregar les piles ja que no podia massa a la nit).
L'últim dia vaig anar amb la Carla a un museu on hi ha pintures d'aquestes que si et poses segons com sembla que hi estiguis interactuant. Mola. Agh, necessito les fotos ja! I vam anar a menjar udon però amb caldo coreà, estava boníssim!!
Això del caldo m'ha recordat que fa uns dies vaig anar a menjar a un coreà de prop de la resi i tenien sopa del mateix gust. Era un tipus de restaurant que també vaig provar a Corea. Mira que no m'agrada massa la carn, però quan te la fas tu amb la planxa que tens davant, la cosa canvia. Tinc gana.
La tornada a Kyoto va ser caca perquè l'avió es va retrassar mitja hora i quan vaig arribar a la nit ja no hi havia trens cap a Kyoto, així que vaig haver de pagar un bus to caro que duia a l'estació, d'allà 25 minuts caminant cap a casa amb parada al McDonalds a les 2 de la matinada.
El proper cop toca Corea del Nord.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Comenta alguna coseta :3