Hanatouro Higashiyama

Ahir era l'últim dia d'un esdeveniment important que feien a Kyoto aquesta setmana, el Hanatouro.

Durant uns dies, cada vespre, il·luminen els carrerons i els temples de Higashiyama (literalment "muntanya de l'est"), a la part tradicional de Kyoto, per Gion.

Tenia moltes ganes d'anar-hi, però aquests dies estava amb migranyes estúpides i no tenia massa ganes de sortir. Però com que ahir era l'últim dia i igualment havia d'anar al centre a comprar una cosa que necessitava, vaig aprofitar (per fi he comprat el disc dur extern cosa que significa poder guardar les fotos i penjar-les).

Pensava que hi hauria d'anar sola, però al final em va acompanyar el Carlos, un amic mexicà de la uni.

A les 6 de la tarda encara no era fosc del tot, però ja estava tot il·luminat. Primer de tot vam anar al temple Yasaka, que és gratis, i hi havia algunes paradetes de menjar.

Cosa rara que vaig menjar, no sé del tot què és...

També feien un espectacle. Vam arribar que estava començat però vam poder veure de lluny una dues... maiko? o el que siguin, dues noies vestides amb kimono ballant delicadament al so del shamisen i la cançó d'una senyora. (La foto no es veu massa bé perquè la vaig fer amb el mòbil - em vaig oblidar la càmera a casa -)

Sortint del temple et trobaves amb una zona que estava molt bonica, amb llums, escultures i ikebana.

El "sopar" de veritat!
Crep de nata, maduixa, plàtan i xocolata :3

Com que per entrar a tots els temples s'ha de pagar, vam haver d'escollir només un, que sinó et deixes la pasta!

Vam decidir anar al Kodaiji, que semblava to guapo quan vaig veure fotos per internet, i no hi havia anat encara mai.

Pagaves 600 iens però valia la pena. Primer entraves al recinte principal, que dóna a un jardí zen. La sorra estava aplanada i projectaven imatges de calidoscopi. No era lleig però tampoc el que m'esperava, potser una mica cutrillo i tot.

Calidoscopis a la sorra i un buda gegant de fons.

El que era maco era el jardí que envoltava el temple. Com que és una muntanya, fa pujada, així que es veien unes vistes molt boniques, i més perquè tot estava il·luminat. 

Hi ha un petit estany que em va impressionar molt quan el vaig veure abans d'arribar, perquè com tot era molt fosc i només hi havia il·luminació als arbres, no es veia que fos aigua. De lluny semblava un forat molt profund ple d'arbres. Però simplement era que allò semblava més un mirall que aigua. Sé que aquesta sensació no s'aprecia massa a la foto, però en serio que era molt impressionant i es veia molt més fosc que a la foto.

Kanji que hi havia baixant les escales un cop fora del temple

En aquests moments el meu mal de cap m'estava matant ja, i com que encara em tocava agafar la bici mitja hora per tornar a casa, vaig decidir marxar aviat. A més, encara que sigui primavera ja, aquí encara fa bastant fred! Vam tenir uns dies de caloreta però no van durar res... Si més no, comencen a aparèixer les primeres flors als cirerers :)

Quin temps fa per Barcelona?