No tinc perdó

Doncs això, que no tinc perdó de Déu nostru sinyor.

Fa molt de temps que no escric aquí, i això comença a fer olor de podrit. I això que tinc infinitat de coses per explicar. Però ara estic ocupada estudiant pels exàmens i fent mil redaccions en japonès, que fa molt pal.

Suposo que quan acabi, a finals de mes, em posaré a explicar una mica com van anar les vacances de Nadal (o el pseudoNadal que celebren els japonesos) i Any Nou. És que vam anar a mil llocs que mereixen una dedicació especial en aquest blog.

Encara que fa poc que van acabar les vacances, em fa la sensació de que ha passat molt més temps del dia que vaig passar 8 hores al bus tornant de Tokyo.

Suposo que he tingut tanta feina aquests dies, recuperant classes perdudes i recordant tot el japonès que he oblidat durant les vacances, que se m'han fet eterns.

Aquest cap de setmana hauré de fer molta feina. Aquesta tarda he començat un dels treballs que consisteix en fer una enquesta a 20 japonesos sobre un tema (jo vaig escollir el llenguatge dels joves) i després exposar els resultat a classe - o algo així perquè estava de parranda el dia que ho va explicar la professora -.

Em feia molt pal i molta vergonya pensar en anar a preguntar a japonesos desconeguts. Però és d'aquestes coses que fan vergonya fins i tot si parles bé l'idioma. Al final ho he fet, és clar. I han estat tots molt amables; m'han contestat el que tocava sense tocar els collons amb tonteries. Suposo que han vist la meva cara de guiri empanada i els he fet pena. I el meu japonès de merda, és clar (que tot i així estic contenta perquè m'he fet entendre). Els més majos m'han dit がんばってください (ganbatte kudasai o, ànims, esforça't), els molt cuquis.

Després he anat a comprar una olla. Que dius... Marta, com coi has pogut sobreviure 4 mesos sense una olla per cuinar? Doncs gent, a base de bentos del combini (en cristià, menjar preparat dels súpers 24h) i d'aprofitar-me de la benevolència del meu compatriota que em feia menjar - robant olles dels veïns -, he pogut viure 4 mesos sense baixar massa del meu pes habitual.

Em sento productiva avui. També he comprat un paquet de 5kg d'arròs. I estris de cuina que havia perdut aquests dies. Total, que m'he passat la tarda amb la bici amunt i avall i al final no he fet cap de les 3 redaccions que tinc per dilluns. I ara és massa tard.

Bé, doncs després d'aquest rotllo que he fotut parlant massa i de res interessant, us deixo que seguiu amb la vostra vida.

See you later, alligator